Estem en Guerra?
(Jordi Mogas) | 2007-10-08, 11-23-04
| 233 comentaris
Com a conseqüència del genocidi que vol dur a terme fa tres segles l’estat espanyol s’han aixecat les veus i també les armes, només cal revisar superficialment “Transició” ençà per adonar-nos que estem en guerra (si aprofundíssim ens faríem escarafalls de moltes coses). La resposta ha sorgit bàsicament a Euskal Herria i a Catalunya (Països Catalans). Així com l’estat disposa d’unes forces armades que “tenen com a missió garantir la sobirania d’espanya i garantir-ne la integritat territorial”, els pobles oprimits també s’han volgut expressar per tots els mitjans possibles. I si ja fa anys que aquesta lluita dura, encara ara és viva i plena de sentit.
Al poble Basc tenim un clar i inequívoc exemple de la guerra contra espanya. La primera víctima mortal de l’organització Euskadi Ta Askatasuna es va produir encara no fa quaranta anys i fou un guàrdia civil (hi ha qui diu que la primera va ser el 1960, però aquesta informació és sovint desmentida). Des d’aleshores han mort gràcies a la lluita armada gairebé 500 policies (membres de les forces armades espanyoles o dels cossos policials), i també n’han hagut de pagar el preu més de 300 civils. Algunes accions han estat molt protestades per la ciutadania i d’altres, en canvi, celebrades per molta gent com és el cas de l’atemptat a en Carrero-Blanco.
A Catalunya, per la seva banda, no podem deixar de reconèixer que mai ha reeixit especialment la lluita mitjançant violència. No obstant això és innegable que també el moviment ha estat present en la nostra història. També cap al final del franquisme apareix el Front d’Alliberament de Catalunya, amb més de cent atemptats, però poques morts. Més tard ressorgeix l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), amb assassinats d’un gran ressò públic i, fins i tot, s’opina que aleshores era l’organització armada de resistència amb més potencial de l’estat espanyol (superant ETA). Quan es va dissoldre, el 1979, gran part de la militància va a passar a formar part de Terra Lliure, que és el grup armat amb més renom de les terres catalanes.